Finalment, tot i que també de forma paral•lela, abordem el desenvolupament intel•lectual , tot entenent que intel•ligència és saber pensar, però també tenir ganes o valor per fer-ho.

L’aprenentatge dels nostres alumnes comporta un estímul constant perquè siguin persones curioses, que estimin trobar la veritat; perquè tinguin una alta capacitat de concentració i d’atenció; perquè exercitin la memòria adequadament; perquè siguin capaços de trobar la resposta vàlida per mitjà del pensament.

Aquests estímuls recorren de forma transversal cada una de les àrees de coneixement. Així, l’estimulació de la intel•ligència lingüística, de la lògico-matemàtica, de la musical, etc.

Per una altra part, perquè es materialitzi adequadament l’activitat educativa, cal, juntament amb un determinat desenvolupament o maduració cognitiva, un determinat grau tant de motivació afectivo-emocional. L’alumne està motivat per aprendre si percep els èxits acadèmics com a significatius i valuosos, i conseqüentment, dedica a les seves activitats l’esforç suficient i les tècniques adequades.

Avui podem beneficiar-nos dels nous avenços de les ciències humanes i de la naturalesa per millorar l’acció educativa. Les ciències del cervell ens han mostrat les il•limitades possibilitats de la nostra ment si sabem potenciar-la i accelerar l’aprenentatge. La primera edat (educació Infantil) és decisiva en el procés d’aprendre, perquè els sistemes del nen són més flexibles i s’adapten amb facilitat a les noves condicions. L’estimulació primerenca possibilita uns desenvolupaments més grans del cos i de la ment, i ens obre a una comprensió superior de la realitat.

Per això, en els nostres centres es posa un èmfasi especial en la preparació de l’alumne per a l’exercici responsable de la seva llibertat d’acord amb els següents objectius globals:

• Aprendre a fer. Aprenent en primer lloc a fer que la seva existència esdevingui profitosa i la seva autoestima sigui una arma poderosa per assolir els seus somnis. Això implica l’assumpció d’un seguit d’hàbits de vida que el portin a mantenir una relació creativa i autònoma amb el món: aprendre a emprar adequadament el seu cos (imatge corporal); aprendre a relacionar-se amb els altres i amb ell mateix (intel•ligència emocional); aprendre a fer “coses” (intel•ligència tècnica); aprendre a fer relacions (intel•ligència moral i ètica).
• Aprendre a aprendre. Aprendre no consisteix solament a adquirir i acumular coneixements, sinó també a ser capaç de cercar la informació, saber processar aquesta informació i saber emprar-la en el moment i en la direcció oportuns: tècniques adequades d’estudi; ús de les TIC; pensament d’ordre superior; metacognició; aprendre a pensar.
• Aprendre a ser. La finalitat de tot procés educatiu és possibilitar que l’alumne trobi el seu propi camí cap a la felicitat. I això comporta la capacitat per adaptar-se a la complexitat de la vida i a la vertiginosa acceleració del canvi, de manera que sigui flexible, obert i comprensiu, però ferm en els seus criteris. Només així podrà aportar la plenitud de la seva personalitat al grup, sense deixar-se portar, sense diluir-s’hi. I el grup serà molt més ric, perquè la personalitat de cada un dels seus integrants també ho serà.